Sóc com sóc.

No sóc d'aquelles que els agrada anar a córrer, ni de les que tenen centenars de megustas a les fotos, no sempre estic de bon humor, tampoc sóc de les que tenen un cos d'escàndol, em poso vermella fàcilment, em va il·lusionar ràpid. Tinc molts problemes, és fàcil fer-me mal, sóc sensible, odi que em menteixin i sóc molt gelosa, m'encanta jugar al volei, sóc bastant immadura, sóc una desordenada i una viciada del meu bb, sóc de les que amb mitja hora en la dutxa només s'ha ensabonat el cap, de les que no fan sempre els deures, sóc de les que sempre escolten les mateixes cançons, sóc de les que els agrada anar de compres, sóc de les que els agrada molt riure però que sovint ploren , sóc de les que porten shorts de colors, d'aquelles que t'abracen quan estan contentes i et deixen mocs quan estan de mal humor, sóc de les que porten talons quan surten de festa tot i ser alta, sóc de les que sempre porten les ungles pintades, sóc de les que es maquillen dia sí dia també, de les quals es proven 20 conjunts per sortir a comprar el pa, sóc d'aquelles que no callen a classe, és més, sóc de les que parlen fins i tot amb la paret , sóc molt xafardera, poc afectuosa i molt descuidada. Potser no sàpiga ballar bé, podria ser d'aquelles que en despertar diguin'' cinc minuts més'' i després han d'anar corrent perquè sinó perden el bus, pot ser que no sàpiga jugar a futbol ni a les dames, que sigui desordenada i passi la roba del llit a la cadira i de la cadira al llit, potser perdi les coses que no les busqui les trobi, pot ser que doni molta importància a coses insignificants, potser sigui una negada en l'estudi, pot que no recordi els números de telèfon, ni les dates dels aniversaris i que no em sàpiga el meu número de DNI, és possible que els dits per sumar, potser sempre faci enfadar als meus pares, potser digui que odi al meu germà, però en realitat si ell no hi fos, res seria el mateix, però abans que res, sóc com sóc.